Creat: 14.06.2026 | 05:37

Actualitzat: 14.06.2026 | 05:37

Us faig una petita confessió –confessable–: a l’estiu m’agrada veure la lluna. La seva claror no és pas seva, sinó reflex de l’astre gegant, el germà sol. Els pares antics deien que l’Església tenia moltes similituds amb la lluna, perquè ella també reflecteix la llum d’Aquell que és la llum del món, Jesucrist. La imatge simbòlica és molt bona. Us convido que us fixeu en la lluna: és la mateixa que Jesús va veure amb els seus propis ulls. Doncs, vet aquí que la saviesa popular empra una dita que avui voldria fer-me ben meva: “la lluna en un cove.” Es diu, amb aquesta expressió, dels fets que són impossibles, inversemblants, irrealitzables. Això té molt a veure amb la magnitud de la missió. Hi ha situacions que ens depassen, ens desborden, ens descol·loquen. Malgrat tot, voldríem atrapar “la lluna en un........

© Segre