Dos homes de Manresa
I un d’ells amb urgència de millora.
Tothom coneix el típic malhumorat: l’enfadat amb el món perquè, probablement, abans n’està amb ell mateix; el típic que projecta el seu malestar cap enfora i acaba culpant els altres dels seus propis fracassos.
Si a més ja s’ha fet gran i camina ―encara amb les culpes agarrotant-li les cames―, amb una certa dificultat, aquest mal humor s’ha fet crònic i molt més irascible.
Aquest tipus d’individus solen tenir un llindar baix de tolerància a la frustració i les petites contrarietats solen provocar-los reaccions desproporcionades.
Això és el que va passar-li a un dels homes i va quedar ben retratat.
Anava jo caminant pel........
