No és per ser pessimista, però –benvingut, agost!– el millor de l’estiu ja ha passat: em sap greu! El millor és la il·lusió del juny i el simulacre agònic del juliol. El desig, vaja. La confirmació té el seu què, és clar!, sobretot perquè és imprescindible, necessitem parar i descansar per tornar a l’arena i a la roda. El problema és que a l’agost un ha de fer realitat tot el que va imaginar al juny. Descansar, llegir, banyar-se, enamorar-se, no mirar el telèfon, avenir-se amb la família, recuperar els amics i tornar convertit en una versió millor de si mateix. Trenta-un........

© Regió7