Espai Vives en la rehabilitada residencia de la UV. / UV/ChatGPT

La Universitat de València, amb més de cinc segles d’existència, va nàixer de la ciutat i ha crescut vinculada al territori. Davant les dificultats d’accés a l’habitatge, convindria que es preguntara no sols quins estudis ofereix, sinó també qui pot cursar-los i quina vida universitària posa al seu abast.

La rehabilitació de l’antic Col·legi Major Lluís Vives ha recuperat una de les obres més valuoses de Javier Goerlich. La intervenció dirigida per José María Tomás Llavador ha retornat a la comunitat universitària un edifici excepcional, ara convertit en Espai Vives. Cal celebrar-ho. Però també preguntar-nos si pot recuperar una part essencial de la seua funció: l’acolliment residencial dels estudiants.

Que una família no dispose de casa és un fracàs social inqüestionable. Però també és greu que un jove, després d’aconseguir una plaça, no puga gaudir de la Universitat perquè no troba una habitació que puga pagar. Als anys huitanta, molts estudiants dels pobles podiem triar entre una residència i compartir un pis, sovint més barat i acollidor. Hui l’allotjament turístic i l’augment dels lloguers han reduït dràsticament aquella possibilitat, mentre proliferen residències privades inaccessibles per a moltes famílies.

A la igualtat aparent de la PAU —on la nota de Batxillerat té un pes determinant i no sempre respon a condicions equivalents— s’afegeix una prova que no figura en cap convocatòria: la........

© Levante