La meva mare, quan algú preguntava “què hem de fer?”, responia des de la saviesa del refranyer: “Vendre la casa i anar a lloguer”. Vaig néixer a dalt de la Serreta. Quan havíem d’anar al centre de la ciutat dèiem “vaig a Lleida”. Per arribar-hi calia baixar per carrer Canonge Brugulat, costerut i sense asfaltar, que els dies de pluja era un fangar. A casa vivíem el padrí,........

© La Mañana