Nova York no és la capital de l’estat que en porta el nom sinó Albany, una ciutat de menys de cent mil habitants, situada a 230 quilòmetres de distància. La mateixa capital federal, Washington, és una ciutat de segona categoria i diversos estats operen com Nova York (Califòrnia, Illinois, Pennsilvània, Texas, Florida). I encara aquest plantejament dels pares de la democràcia americana es reproduí a altres llocs, com Ottawa al Canadà, Canberra a Austràlia, o Brasília al Brasil. I encara hi ha més exemples: Berna a Suïssa, Pretòria a Sud-àfrica, Wellington a Nova Zelanda... i podríem seguir encara amb els Països Baixos, Polònia, Portugal, Irlanda, Eslovàquia... i no hauríem pas acabat. I, ben a prop, Vitòria, Santiago de Compostel·la, o Mérida, fan papers semblants, encara que sigui només per criteri de desempat.

L’equitat territorial forma part del criteri de democràcia, la qual no es basa només en una persona un vot, sinó a fer atenció a les agrupacions de la població i a equilibrar la jerarquia de les seves agrupacions, per exemple entre ciutats majors o menors, o en la relació entre ciutat i camp, tot trencant el monopoli del lideratge de la major en favor de les menors.

Si aterrem a Catalunya, amb un fet majúscul a Barcelona que és capital de tot i que s’ordena en corones successives........

© Empordà