Ui, sí, que fort, i quin cringe, emulant el seu llenguatge, que fan els nostres estudiants adolescents, que ni saben quina serralada separa Catalunya de França ni tenen la més remota idea del nom de la persona que presideix la Generalitat. “Què és una serralada?”, pregunten uns entre riallades. “Salvador Dalí”, responen uns altres, completament desvergonyits, quan senten la pista del nom de pila del cap de l’executiu. Aquests vídeos, enregistrats al Saló de l’Ensenyament i que de ben segur ja han arribat a mans de tot déu, han fet saltar les alarmes per mil·lèsima vegada, si no és que en portem uns quants més, de salts. Se’ns presenten uns adolescents analfabets en cultura general, malgrat que se suposa que allà hi van els que han finalitzat l’educació obligatòria i busquen consell sobre quin camí triar per seguir estudiant. La culpa la dirigim cap a unes generacions que han perdut l’estima per l’aprenentatge i que s’han deixat segrestar per les barbaritats i els continguts per a caps desgavellats que circulen per les xarxes socials. Els assenyalem com els únics responsables de no saber què, ni qui, hi ha al seu entorn, però mentrestant els adults, tant els que sabem situar els Pirineus en un mapa com els que no, hem tolerat que l’exigència passi a millor vida: títols de l’ESO amb assignatures suspeses, correccions dels exercicis amb un color càlid no fos cas que el vermell els estressés, rebel·lió contra els deures a casa, eliminació del càstig per no ferir-los i una educació basada en el lliure albir perquè les normes creen traumes. Si ho sumem al fet que els nens ens veuen amb el mòbil a la mà des que obren els ulls fins que els tanquen i que anem tan cansats que fins i tot ens resulta esgotador compartir una estona de lectura amb la canalla, potser podem arribar a la conclusió que el desconeixement general també és culpa de tots nosaltres.

© El Punt Avui