Quan de sobte s’esdevé una catàstrofe el clam d’indignació és col·lectiu. L’incendi que el passat dia 3 de juliol va cremar més de 2.000 hectàrees del Parc Natural de les Gavarres no tan sols va deixar corpresa la població afectada i el país sencer, sinó que va generar una sensació d’impotència i d’absoluta indefensió davant d’una tragèdia que, una vegada conegudes la causa i la narrativa dels fets, podia haver estat totalment evitable. Gairebé des del primer moment es va saber que no havia estat un llamp, una burilla, un petard, una barbacoa o la crema d’uns rostolls el que havia donat origen a la desgràcia, sinó l’acció d’un operari que seguint les ordres dels seus caps va fer ús de la fatídica serra radial facilitada per l’empresa per intervenir en algunes de les senyalitzacions d’aquella zona. Senyalitzacions que es trobaven al bell mig d’un terreny forestal, al costat d’una casa de colònies amb més d’un centenar de nens acollits, amb petits nuclis de població i els seus respectius habitatges a l’entorn. En plena onada de calor i amb la tramuntana bufant amb una força considerable. Una empresa –Construcciones Rubau SA i Aquaterra Servicios Infraestructuras SL– que alhora havia estat........

© El Punt Avui