Llum a CDC, ombra a Ábalos
Un decenni després de la seva desaparició encara cueja, i fins i tot molts tornen a reivindicar, l’enorme llegat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Alguns dels grans tòtems del partit –des del seu fundador Jordi Pujol fins al seu últim marmessor, David Bonvehí, que en va guardar els arxius com a dirigent de l’hereu, i ja també extint, Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT)– van reunir-se ahir de nou per llegar amb tota la solemnitat a l’Arxiu Nacional de Catalunya el seu testament polític en forma de documentació acumulada durant 40 anys. Va ser un acte que va tenir un record inicial per al recentment desaparegut Josep Maria Sans i Travé, que va dirigir la institució entre el 1992 i el 2015, i que va tancar el president Salvador Illa per fer un “balanç positiu” de les quatre dècades d’existència de CDC. De fet, no es va estalviar elogis per al gran rival històric del seu PSC, de qui va admetre “la importància” i “l’innegable servei” fet al país, a més que va treballar sempre per la convivència. Illa va tenir fins i tot una lloança especial, i no era el primer cop que ho feia en públic, per al president Pujol. “Un país que no sap reconèixer això és petit, petit, petit, i Catalunya no és un país petit”, defensava. També el president del Parlament, Josep Rull, que es va presentar com a “convergent”, reivindicava que “aquella manera de fer i de ser, d’entendre i servir el país, continua plenament vigent”, i lloava que amb la donació d’ahir el patrimoni material i immaterial que suposa CDC “ja pertany al conjunt de la........
