Veure José María Aznar reaparèixer de tant en tant en públic és talment com veure un espectre, una imatge del més enllà que de cop i volta apareix en l’opinió pública espanyola per alertar-la dels perills que l’envolten, per instar-la a fer pinya i fer-hi front i per redimir-la de tots els pecats comesos en època de flaquesa i que són justament els que l’han conduït a la situació de debilitat actual. Això és, si fa no fa, el missatge que transmet l’exlíder del PP cada vegada que els guardians de les essències de la pàtria espanyola consideren que estan en risc i que cal cridar a sometent per salvaguardar-les de totes les amenaces que les posen en qüestió.

L’esquema és sempre el mateix. Quan el moviment independentista posa en perill la sacrosanta unitat d’Espanya, quan tot i la magnitud de l’arsenal emprat l’estament judicial i mediàtic no se’n surt a l’hora de fer caure Pedro Sánchez, o quan un dels seus successors, un manefla qualsevol com Alberto Núñez Feijóo, gosa flirtejar amb el partit de Carles Puigdemont ves a saber amb quines intencions inconfessables, llavors surt ell a posar-hi ordre, a assenyalar........

© El Punt Avui