La idea de sobirania ha tret el cap diverses vegades dins el catalanisme a l’hora de bastir el projecte polític sempre que s’ha volgut anar més enllà. També ha servit per identificar sectors dins dels partits de l’independentisme més pragmàtic. N’assenyalo tres exemples. Primer, l’any 1996 la Joventut Nacionalista de Catalunya, liderada per l’actual president del Parlament, Josep Rull, titulava el seu congrés celebrat a Sabadell “Catalunya Sobirana”; en va sortir un llibre potent. L’any 2000 el congrés de la JNC, liderada per Albert Batalla, portava per títol “Sobirania és progrés”. Un eslògan que l’any següent es va fer servir per a una campanya per impulsar la redacció d’un nou estatut; un altre bon llibre. Al cap de poc, l’any 2006, Oriol Junqueras –actual president d’Esquerra Republicana– liderava una plataforma política al costat de Joel Joan i moltes altres personalitats de la societat civil independentista que es deia “Sobirania i progrés”.

Divendres passat vaig coincidir a Catalunya Ràdio amb Oriol Junqueras. El vaig veure més en forma que darrerament. Sobretot quan parla de política de fons, més que del dia a dia. Un parell de vegades va parlar de la sobirania de Catalunya. Ahir ho va fer el portaveu del mateix partit i no em sembla una casualitat. He de dir que potser no m’hauria cridat l’atenció si no fes uns mesos llargs que uns quants estem treballant sobre aquesta idea des d’una certa transversalitat. Si és un concepte clar que en el passat va unir diferents sectors del catalanisme, podria ser un element d’unitat d’acció política de nou? Podria servir com a full de ruta d’un independentisme més o menys pragmàtic després de l’octubre del 2017? Pot servir per avaluar l’acció política actual? Per exemple, entre 4.000 milions que venen si Madrid ho vol o recaptar l’IRPF, què és sobirania? I per l’energia?, i per la dignitat humana, la democràcia, la cultura, la llengua i, no ho oblidem, pel país?

© El Punt Avui