Prop de les vuit del vespre, hora catalana, els quatre astronautes de la missió Artemis II es van convertir ahir en els humans que s’han desplaçat més lluny de la Terra. A més de 400.000 quilòmetres de distància, van superar el rècord que fins ara tenia l’Apollo 13 (la missió fallida que el 1970 no va aconseguir aterrar a la Lluna, però sí tornar a casa després del famós “Houston, tenim un problema”). Si tot va tal com estava previst –i esperem que sí–, aquesta nit els astronautes hauran sobrevolat la cara fosca del nostre satèl·lit, que per una d’aquelles meravelles còsmiques nosaltres no veiem mai. No cal insistir en la importància científica d’aquest viatge, i sí agrair que per moments ens faci oblidar l’estupidesa dels humans entestats a matar-se entre ells.

En un àmbit molt més ordinari, ahir tocava a les padrines i els padrins regalar la mona, però gràcies a la desestacionalització –també– de les festivitats religioses, fa un munt de dies que veiem figures de xocolata per tot arreu, a les pastisseries, als súpers, a les gasolineres... No sé en quin moment la tradició de regalar un pa de pessic amb ous el dilluns de Pasqua va ser substituïda per regalar escultures de xocolata, però, deixant de banda qüestions nutricionals, s’agraeix el canvi a la vista: hi ha mones que són veritables obres d’art efímer que sap greu que no es puguin conservar. Potser per........

© El Punt Avui