menu_open Columnists
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close

El mar de la desesperança i la calor que no s’atura

20 0
05.08.2026

Aquest estiu ja és, estadísticament, el més calorós de les últimes set dècades. Parlem de dades estatals, però que ens permeten fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia. No parem d’encadenar mesos de juny i juliol que baten rècords de temperatures. Dels deu binomis juny-juliol més calorosos que s’han produït des del 1961, nou són en aquest segle XXI. La temperatura mitjana ha augmentat gairebé tres graus centígrads si es compara amb la mitjana que hi va haver entre 1991 i 2020. És a dir, els episodis de calor intensa es van accelerant.

No és cap novetat, ja fa temps que els científics ho estan advertint, i tampoc ens passa només a nosaltres. Ahir es va obrir una gran polèmica al Japó en saber-se que tres lleones del zoo de Tòquio han mort per la calor. Ja ho va dir el mestre del cinema de terror dels vuitanta, John Carpenter: “Puc matar tants humans com vulgui a les meves pel·lícules, però si mato un animal, el públic m’odiarà per sempre.” Al país asiàtic també han mort prop de seixanta persones en una calorada inaudita que estan patint des de mitjans de juliol, però són les lleones del zoo les que s’han convertit en l’exemple de la incapacitat de les autoritats de preveure les conseqüències de l’emergència climàtica.

Qui sí sembla........

© El Punt Avui