Tenim la paradoxa dels qui critiquen la transició democràtica com a pacte per l’oblit i després obliden els fruits d’aquella transformació iniciada després de la mort de Franco. El primer gran consens va generar un pacte per la reconciliació i no per l’oblit. Tot hauria pogut anar a pitjor, com vaticinaven els nostàlgics dels extrems. Ara arribem al mig segle des del nomenament d’Adolfo Suárez com a president del Govern, el 1976. Rere el somriure de Suárez, un aventurer de la política, hàbil en la distància curta, intuïtiu total, hi havia la feina de brodat del rei Joan Carles i Torcuato Fernández Miranda: el full de ruta era "de la llei a la llei" i així es va fer la llei per a la reforma política. Després, eleccions generals i Constitució. El pactisme va eliminar el dilema entre ruptura i........

© El Periódico (CAT)