Diuen que "rectificar és de savis", que "més val tard que mai" o que "mai és tard si la dita és bona". D’acord, però sempre és preferible no passar-se de la ratlla d’entrada, sobretot si ja ens havien advertit del que passaria i, al final, hem hagut de fer marxa enrere. Se m’acudeixen molts exemples. En poso quatre.

Primer, l’obligació, establerta el 2018 per l’Ajuntament de Barcelona, de reservar el 30% de noves construccions o grans rehabilitacions, en parcel·les de més de 600 metres quadrats de sostre, a habitatges amb protecció oficial (HPO) va ser censurada immediatament per economistes de totes les classes com una punyalada a l’oferta de nous habitatges. Tal qual: en els gairebé sis anys que van seguir, l’oferta es va desplomar i l’Ajuntament comença ara a recular, parlant de flexibilitzar la prohibició. Més li hauria valgut no haver-la imposat de bon principi: amb l’oferta i la demanda no es juga a cegues.

Segon, pregunto a un dels meus fills, un graduat en Física dedicat professionalment........

© El Periódico (CAT)