Johan Cruyff, exjugador i exentrenador del FC Barcelona, el 2009. / 5

Pregunta (P.): Senyor Cruyff, estic nerviós amb aquesta entrevista. Jo, la veritat, crec que els seus aforismes futbolístics s’haurien d’utilitzar per redactar programes electorals, per afrontar crisis sentimentals, per escriure novel·les formidables, per muntar un restaurant xinès i regalar les galetes de la sort amb els missatges més savis (i amb un castellà més cubista) de la història. Lamento si m’he posat massa pilota.

–Resposta (R.): La gent que no està al meu nivell no pot afectar la meva integritat.

–P. Igualment em fa il·lusió mirar ara cap enrere, quan es compleixen deu anys de la seva mort.

–R. De vegades la millor manera d’avançar és fer una passada enrere, perquè qui ho mira tot des d’allà veu més clar el camp que té per davant.

–P. És cert, sovint els columnistes s’haurien d’assemblar més a Bakero que a Rashford. En el passat vam detectar els errors que no volem repetir en el futur. ¿A vostè li ha passat alguna vegada?

–R. Jo abans d’equivocar-me no cometo aquest error.

–P. Touché........

© El Periódico (CAT)