Els milions, sense importar de què, es despleguen amb un devastador fanatisme sobre el llenguatge. Dius en veu alta "milions" i alguna cosa en l’aire, al voltant de la pronunciació, es violenta, espurneja, atordeix, guanya per KO. Poden ser milions d’anys llum, milions d’habitants, milions de morts, d’individus famolencs, de llibres, de peixos, de cadires, milions de dòlars, milions de dòlars, milions de "vegades". L’exuberància numèrica té alguna cosa que ens hi vincula íntimament. Ens alcem sobre exageracions. Potser no es pot viure sense exagerar, sense incórrer en desproporcions, i res més excessiu que un milió, i no diguem diversos, molts milions. La vida és excés, tot i que també exactitud i escassetat en altres moments.

La........

© El Periódico (CAT)