Charles Dickens tenia raó i sempre en tindrà: "era el pitjor dels temps, era el millor dels temps…". Anem on anem, sempre hi haurà algú que estimarà i algú que odiarà, algú que es vestirà per fugir de l’altre i l’altre que buscarà la fi dels temps per destruir aquell que considera que no té raó. El contrincant, l’un o l’altre, té raó, i si tu no en saps donar, almenys en l’àmbit d’un taxi, és que segurament no saps ni donar propines.

Ahir a la tarda vaig agafar un taxi a Madrid i l’home que anava al volant em va dir que, en aquell moment, jo estava sentint el millor periodista d’aquest país. Així que, em va dir, m’hi havia de fixar bé perquè el que diria aquell savi seria una revelació sobre l’assumpte més greu d’aquests dies, la mort de la Maricarmen, que està en la boca trista de moltíssima gent.

Com que jo formava part dels que senten de debò, molt de debò, aquesta mort, així com la història que la va portar a les nostres vides, vaig optar per no dir res al taxista perquè, evidentment, res del que jo li digués no conduiria enlloc. Els meus arguments estaven proscrits des que vaig pujar a aquell taxi........

© El Periódico (CAT)