Un dia estava parlant amb el director general d’una empresa important, que m’insistia a dir com era de necessari que a la universitat preparéssim els alumnes en el pensament crític, que considerava una mancança cada cop més gran i una necessitat indispensable per al futur immediat. Jo li vaig dir que compartia totalment la seva anàlisi, i que assumia que això comportava, per part seva, que promogués també la capacitat crítica envers la seva manera de dirigir i el seu estil de lideratge. Sospito que el comentari no li devia fer massa gràcia, perquè al cap de molt poca estona va donar per acabada la conversa.

En sento parlar sovint, de la necessitat de pensament crític. I moltes vegades tinc la sensació que l’expressió funciona com una variant del pensament màgic, com una mena de ritual retòric que dona grans satisfaccions a qui el pronuncia i a qui l’escolta, sense que ningú sàpiga exactament de què està parlant. Potser una de les causes rau en el fet que sovint hom oblida que per tal que hi hagi pensament crític primer........

© El Periódico (CAT)