Varias personas toman el fresco por la noche en una calle del casco antiguo de Sagunto (Valencia). / Kai Försterling

Era un costum que començava a finals de juny, quan acabava l’escola i la meva germana i jo ens traslladàvem al poble amb els meus avis materns mentre els nostres pares treballaven. Ho vam fer durant molts anys, establir-nos allà en les vacances escolars, primer com nenes alienes a la fatalitat i després com a turmentades adolescents òrfenes de mare, fins que vam començar la universitat. I durant tot aquell temps, els estius que hi passem, aquest hàbit es va mantenir, fins al punt que, al mudar-nos a Madrid amb el meu pare, vaig assumir que també ho veuria als carrers d’aquesta gran ciutat a la qual només anàvem per Nadal i on el tren al qual per alguna estranya raó anomenaven metro circulava al revés, com va dir........

© El Periódico (CAT)