He començat a llegir un llibre que es titula Pánico y ternura, dues paraules que podrien definir l’estat anímic actual de molts de nosaltres, el meu, almenys, ja que no m’agrada generalitzar i menys encara fer servir aquest plural majestàtic que serveix més per excloure que per unir. Sento pànic davant el que veig i escolto al meu voltant, especialment el que m’arriba a través de la informació constant, tant nacional com internacional, malgrat el pa i circ contemporani, que n’hi ha, i necessito tendresa, manifestar-la i rebre-la, em sembla l’únic bàlsam veritablement reparador en aquests moments d’incertesa i escepticisme, de desesperació. La seva autora, la del llibre que continuo llegint, ahir a la nit mateix em vaig quedar a la pàgina 93, és Paz López, nascuda a Santiago el 1981, nou anys faltaven per al final........

© El Periódico (CAT)