No he sigut mai traçuda amb les manualitats. Això inclou qualsevol tipus de muntatge, des dels mobles de l’Ikea fins a les figures del Lego o els puzles que ara m’esforço, amb una paciència que a mi mateixa em sorprèn, a muntar o resoldre amb els meus nebots. Malgrat l’etiqueta de setciències que em van penjar durant els anys d’estudiant, aquesta síndrome de primera de la classe amb què encara lluito, hi ha dies, massa, en què em llevo i continuo sent aquella nena profundament tímida amb ulleres de cul de got que no pot fer res malament: sempre se’m van ennuegar aquelles assignatures de treballs manuals o educació plàstica a l’EGB i dibuix tècnic a COU. Era tan matussera que la meva mare va arribar a posar-me un malnom afectuós, Urkel, em deia, el nom d’un dels personatges d’una coneguda sèrie de televisió........

© El Periódico (CAT)