El migdia del 15 de juny de 1767, Cósimo Piovasc de Rondó, de 12 anys, va rebutjar el plat de cargols del dinar. El seu pare, un baró rígid i "dominat per idees confuses, com succeeix sovint en èpoques de canvi", va amenaçar de tancar el disconforme si no cessava en la seva protesta. Però el nen, obstinat, es va enrocar en la negativa, es va aixecar de la taula, va abandonar la casa i es va enfilar a una alzina. Mai més va tornar a trepitjar la terra. Els seus estudis, els seus amors, fins i tot la seva participació en la Revolució Francesa, van transcórrer uns metres per sobre de la resta dels mortals. Mai va abandonar ni la seva família ni el seu compromís amb la humanitat. Tan sols va triar una altra manera de veure l’esdevenir dels dies. Una mica més elevat. Una mica més lliure. Quan ja........

© El Periódico (CAT)