L’audiovisual està sent testimoni de la proliferació d’acords entre productores de tota la vida amb companyies que desenvolupen eines basades en intel·ligència artificial generativa. La majoria ho fan amb una barreja de curiositat i preocupació. Aquest no és un sector que desconegui el que és viure en la seva propia pell una disrupció tecnològica. Internet hi ja va fer de les seves fa 20 anys. Llavors la innovació va topar amb una indústria que, després de la preocupació inicial, va creure que s’hi podia lluitar en contra ignorant-la i tenint fe en què l’experiència tradicional seria capaç de retenir l’usuari. El temps va demostrar la magnitud de l’equivocació. La comoditat va acabar guanyant la qualitat per golejada.

L’actitud més amable davant la IA generativa és, en gran manera, la conseqüència d’aquesta espina que es va quedar clavada després de la revolució de les plataformes. I això malgrat que el temor és molt més gran. No es tracta d’una tecnologia que, com a Internet, promet simplificar l’accés al contingut. Parlem d’un canvi total a la cadena de valor de l’audiovisual que tindrà un impacte significatiu en la........

© El Periódico (CAT)