Fa menys de 50 anys era un tendre canalla adolescent a qui li agradava anar al Teatre Lliure, llegir Bakunin i dir-ho, perdre’s amb els col·legues al barri xino, però també per Metamorfosis, una discoteca per sobre de la Diagonal, jugar a bolos, anar els dimecres gratis al Palau de la Música i organitzar festes en un ja decadent Boccacio, on només les escoles bé de la ciutat muntaven festes de tarda.

Vivia a prop del Lliure. Un dels professors de l’escola Claret, el pare Anton Maria Vilarrubias, ens provocava a anar al teatre de Gràcia. Aconseguia entrades gratis o barates. La proposta del Palau gratuït també era d’ell, com la d’animar-nos a fer-nos d’un cinefòrum que hi havia als Maristes.

Tota vida té un o dos professors que han marcat la teva........

© El Periódico (CAT)