Les opcions polítiques de centre no estan de moda. La meva teoria és que aquest votant no crida l’atenció, no crida, no insulta, no eleva la veu, només sap pensar a cop de reflexió, evita baralles, enfrontaments, intenta equilibrar les balances i tot això dificulta convèncer-lo ràpidament. El ciutadà de centre s’ha quedat orfe. De tant anar girant la mirada a veus estridents per prendre l’opció més pròxima als seus interessos ha deixat de moure el cap i es manté amb la vista perduda. Allò que en altres temps van anomenar centre és ara un erm d’idees, un desert de paraules, un no-res per la qual ningú està disposat a licitar. O a jugar. O a perdre el temps.

Es recorden dues tipologies de centres. El primer va ser el Centre Democràtic Social (CDS) d’Adolfo........

© El Periódico (CAT)