Opinión | tribuna

Miquel Àngel Lladó Ribas

Si hagués d’esmentar les virtuts o qualitats que constitueixen el meu credo particular, diria que són l’elegància, la bondat i l’equilibri. No necessàriament per aquest ordre, vull dir que és el conjunt de totes elles allò que procur dur a la pràctica en el meu dia a dia, tant en l’esfera més íntima o privada com en la pública. Supòs que he arribat a aquesta conclusió amb els anys i l’experiència, però també, i molt probablement, per una qüestió genètica, ja que aquestes virtuts definien prou bé la persona de mon pare -i, en bona mesura, la de mumare, també-. Potser totes tres es poden resumir en una de sola que és la noblesa de caràcter, un ideal que els meus pares m’inculcaren i que he tractat de desenvolupar tan bé com he sabut, de manera que quan m’hi apart o m’hi desvïi s’activa en mi una mena de ressort que em diu que no vaig bé i que cal que rectifiqui. És llavors que compareix la calma o........

© Diario de Mallorca