Vuit-cents anys de la mort de Sant Francesc d’Assís

El Papa León XIV / Créditos: Edgar Beltrán, The Pillar, Wikimedia Commons.

El 3 d’octubre de 2026 farà vuit-cents anys del traspàs de Francesc d’Assís (1181/82-1226), i aquesta efemèride, que enguany té més força, s’inscriu en l’Any Jubilar franciscà establert pel papa Lleó XIV i que va començar el 10 de gener de 2026 i serà vigent fins al 10 de gener de 2027. Un temps, doncs, pensat per a redescobrir i alhora deixar-se interpel·lar per una figura que fou considerada l’«Alter Christus» de l’alta edat mitjana, un títol que ens mostra fins a quin grau es va semblar a Jesús de Natzaret. En efecte, la història de Francesc és fascinant, la seva influència no ha deixat de créixer, convertint-se en un personatge familiar tant per a creients com per a no-creients. Quina persona no coneix l’episodi del llop de Gubbio (cf. Floretes, XXI), comentat per poetes i escriptors al llarg de la seva història? Qui no coneix el Càntic de les Criatures, aclamat com un dels primers poemes en llengua italiana? Quin lector no coneix l’episodi del despullament davant del bisbe i de la ciutadania d’Assís o el bes al leprós? Poetes, artistes, biògrafs, cineastes, polítics, filòsofs, han estat els qui han contribuït —d'alguna manera— a immortalitzar-lo. Francesc no ha estat un gran teòleg, no ha estat un pensador profund ni un teòric de la vida espiritual, ni tan sols ens ha deixat una gran obra literària; aleshores, què és, doncs, allò que tant ha fascinat d’ell a generacions senceres? Senzillament, el seu testimoniatge; és a dir, la d’un ésser humà que ha volgut viure enèrgicament l’Evangeli, ‘sine glossa’, sense comentaris, que ha pres l’opció per la marginalitat i la pobresa absoluta. Aparentment, no hi ha res d’original en tot això, malgrat tot, les........

© Diario de Mallorca