El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, junto a otros líderes europeos durante el Consejo Europeo celebrado en Bruselas / ALEXANDROS MICHAILIDIS

Les circumstàncies polítiques actuals són, al meu entendre, molt complexes i plenes de matisos i limitacions. Feliços aquells, especialment si són votants d’esquerres, que veuen senzilles les opcions que contemplen. Un exemple de simplificacions incomprensibles és aquest titular de La Vanguardia: «Milers de persones sortiren al carrer el 8-M contra l’onada reaccionària. Clamor pels drets de les dones i en contra de la guerra». La guerra és, evidentment, la de l’Iran. Amb guerra i sense guerra, el govern de l’Iran ha perseguit les dones durant 47 anys. Si una esperança poden tenir les iranianes és que aquesta guerra aconsegueixi un dels objectius declarats: la caiguda del règim dels capellans integristes. Supòs que el periòdic no va detectar cap contradicciö en la redacció de la notícia. Curiosament, i d’una manera acrítica, tant la defensa de les dones com l’atac a la política americana situen automàticament la gent al costat bo de la història. Aquesta és la coherència (?) que justifica moltes actituds per a mi incomprensibles.

La manera d’afrontar el perill de l’anomenada «extrema dreta» és un altre problema de difícil........

© Diario de Mallorca