Una joventut radical pot deixar ensenyances d’una enorme importància. Durant la meua, vaig tenir la sort de participar activament en l’independentisme embrionari d’aleshores. Els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans érem quatre gats. El PSAN-p tres gats i mig. L’IPC, un parell de gats. Fins i tot el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) no va passar de ser quelcom minoritari. Fins a la integració d’aquest independentisme embrionari a ERC, no tenguérem cap tipus de representació parlamentària. Però, del fet de ser tan pocs, en va sortir una d’aquestes ensenyances importants. Com que som pocs, venia a dir una d’aquestes reflexions compartides, hem de ser extraordinaris. No ens en sortirem, si cadascú de nosaltres no es converteix en una persona qualifica, en algú capaç d’influir de manera determinant en la societat.

La joventut, evidentment, ens donava moltíssima autoconfiança. La llengua catalana apareixia només com una assignatura voluntària dins el sistema educatiu. Nosaltres ens vàrem comprometre a fer que el sistema educatiu funcionàs en català. La llengua catalana no era oficial a cap part dels territoris de la Catalanofonia (excepte a........

© Diario de Ibiza