Quan vivim la injustícia
Creado: 29.06.2026 | 05:00
Actualizado: 29.06.2026 | 05:00
Hi ha moments en què una no pot mirar cap a un altre costat. Encara que hagi de pagar un preu alt. Recordo que la professora de filosofia ens deia que sempre vas a dormir amb tu mateixa, per indicar que pots enganyar tothom, però que al final sempre quedes davant la teva pròpia consciència. Anar contra allò que porto inscrit al cor, al cap i a l’esperit sí que seria trencador. La resta de circumstàncies, puc afrontar-les.
L’altre dia havia sortit a migdia de la feina a correcuita per fer una gestió. A l’hora d’aparcar el cotxe, un home s’hi va oposar al·legant que guardava lloc per a un company. Jo li vaig dir que era la via pública i que em sabia greu, però jo també el necessitava i havia arribat primera. Llavors, amb molta condescendència, va negar amb el cap i em va contestar: “Que no, bonita, que no lo has entendido. Que tú aquí no aparcarás. Si no te vas, vendrá mi compañero y se lo explicas a él”. El «compañero» en qüestió era just darrere meu........
