Durant dècades, Catalunya va ser sinònim d’equilibri. Pactista, emprenedora, europeista, institucional. Un país que entenia que la seva força no era el soroll, sinó la capacitat d’influir.

Aquest esperit no era casual. Era una cultura política. Una manera de fer. I aquest centre –catalanista, liberal, reformista– va sostenir Catalunya durant més de dues dècades. Avui, aquest espai sembla evaporat.

La desintegració de l’espai convergent després de Convergència i Unió no va ser només la caiguda d’una marca. Va ser la ruptura d’un equilibri històric. Després van arribar diversos intents: el PDeCAT, el PNC, Centrem, Lliures, la Lliga, Convergents…

Alguns van naufragar per egos desmesurats. D’altres per manca de finançament. D’altres per manca de temps. Mentrestant, el centredreta liberal catalanista es va tornar irrellevant.

I en aquest buit........

© Diari de Girona