Ha de ser casualitat que la covid sorgís a la Xina, i amb probabilitat creixent en un laboratori de Wuhan, perquè es tracta del país que exerceix un control més inclement i exhaustiu dels seus ciutadans. El món sencer va copiar les tàctiques curatives i repressives de Pequín. A partir de 2020, va haver-hi variants emanades de l’Índia o Brasil. Ara arriba el coronavirus de l’Iran, la pandèmia energètica que es vol tractar amb les mateixes restriccions que l’anterior. El doctor de Brussel·les recepta teletreball, ho deuen haver vist en titulars. En canvi, el poderós lobby teletreballador ha omès la clàusula que també recomana frenar els desplaçaments, imposant un confinament en tota regla.

La prevenció del virus iranià tanca els treballadors a casa. En augmentar la seva productivitat, els oficinistes es poden permetre unes segones o terceres vacances anuals. Amb avió, cremant més querosè que la benzina estalviada per no anar a l’oficina. En honor a la veritat, els entusiastes del teletreball han escamotejat que el doctor de Brussel·les també va parlar clarament d’una reducció de vols. Segur que països com Espanya veuran amb bons ulls que el seu flux de turistes es redueixi de cent a vuitanta milions anuals, per salvaguardar la integritat energètica contra un virus iranià encara no materialitzat.

La Unió Europea ha llançat doncs el seu manifest Netflix, el retorn massiu a les telesèries. A banda que, amb la Intel·ligència Artificial, el treball amb ordinador el pot dur a terme el mateix ordinador. I és curiós que es redueixi l’energia al petroli cru, oblidant quants watts es gasten en consultar l’edat de Brad Pitt a internet. Per no parlar del contrasentit de col·lapsar el consum. Per desgràcia per a Brussel·les, el món no pot aturar-se perquè baixin les persones assenyades, ni la Xina va aconseguir imposar el confinament a perpetuïtat. Quan el risc d’aixecament de carrer va superar els poders de coerció, Pequín va declarar liquidada la pandèmia amb independència de l’opinió del virus.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona