Els resultats d’Aragó estaven més que cantats per les enquestes que varen precedir a la jornada electoral. Res de nou: el PP va guanyar els comicis alhora que perdia dos escons; el PSOE va quedar segon, perdent set escons; Vox en va guanyar set; Chunta Aragonesista se situà en el quart lloc doblant els escons, de tres a sis; Aragón Existe va fer el mateix i es va quedar en dos escons; i IU-Movimiento Sumar es quedà on ja estava, en un escó. A partir d’aquí totes les anàlisis posteriors dels partits han estat ben fetes... segons el color polític de la samarreta de qui les fa. Tots contens, tots enganyats; sense cap autocrítica. Vaja, com sempre, i així des de l’any 1977, quan les eleccions generals que van desembocar en un parlament -l’espanyol- de caràcter constitutiu. Si de cas algú ha estat crític de si mateix, haurà estat a porta tancada prenent-se un cafè o una til·la a casa seva, ves a saber!, perquè de cares enfora, ningú; absolutament ningú. Com dèiem a casa, tots han guanyat, o així ho semblava el passat diumenge.

Ignoro si Aragó és l’Ohio espanyol, com alguns diuen. L’estat nord-americà d’Ohio és el que ve marcant el resultat final de les eleccions presidencials: qui allà........

© Diari de Girona