Aquella Girona de postguerra sí que era petita i delicada, grisa i negra, els qualificatius que cavalcaven igual que aquells genets de l’Apocalipsi, tot un aspror. Però aquí mateix naixien uns valors destinats a fer-se perdurables. Un és l’Instituto de Enseñanza Media. El carrer de la Força, tota una història, continuava oferint aquella visió de la casa núm. 21, víctima d’un bombardeig de la Guerra Civil. Però als anys 40 la Força també era un símbol de la mateixa vida: a la part alta s’anunciava una «profesora en partos» i a la part baixa del carrer hi havia una fusteria i funerària: principi i fi de la vida, aquí ben testimoniats.

És aquí on comença una nova vida de l’Institut, obrint les portes a un nou professorat que aportarà un rigor acadèmic i marcarà la represa de l’ensenyament secundari. Diguem-ho tot: també era l’època rigorosa que........

© Diari de Girona