Des de sectors progressistes, és habitual mostrar més o menys simpatia per un determinat país en funció del seu nivell de democràcia. Però no sempre es valora l’existència de més o menys desigualtats socials o la relació, respectuosa o supremacista, amb tercers països. Aquests tres aspectes, i molts altres, s’han de tenir en compte quan parlem de la Xina actual. El 1949, quan va triomfar la revolució maoista, la nova República Popular era un dels països més pobres del món. Tres quarts de segle després, el seu model econòmic, a mig camí entre el capitalisme d’estat i el socialisme de mercat, ha convertit la Xina en la segona potència econòmica mundial, no gaire lluny del primer lloc, que encara ocupen els Estats Units (EUA), en un dels processos de modernització més accelerats de la història. És cert que el seu sistema polític manté encara aspectes clarament autoritaris, i........

© Diari de Girona