En un món caòtic sembrat de guerres i catàstrofes naturals, la vida de la gent és una cursa de resistència a les adversitats que troben sovint pel camí. Les patacades sobtades s’apropien del present i ennegreixen el futur mentre les satisfaccions són flors d’un dia que passen a correcuita.

No hi ha manera de defugir el coneixement dels esdeveniments llunyans carregats de mort, dolor i patiment que afecten a persones innocents per culpa de la bogeria dels poderosos senyors de la guerra entestats en una espiral de violència sense límits ni regles.

No es poden aturar les manifestacions d’odi, racisme i xenofòbia que s’escampen arreu amb el patrocini de personatges sense escrúpols dedicats a emmerdar les relacions entre la gent.

Tampoc s’hi pot fer res quan la trompada afecta l’estat de salut de forma inesperada ja sigui en carn pròpia, de familiars o d’amics sense que el damnat, agafat d’improvís, sàpiga com assumir les notícies alarmants sobre l’evolució de la malaltia.

Què fer davant tant d’infortuni que sotja l’existència humana? Què fer de la tristesa aclaparadora que, tantes vegades, s’apropia de les ganes de felicitat que tothom anhela?

Doncs, de les tristors en farem fum, com es recomana en la cançó de Jaume Sisa. S’ha de pensar en positiu i no deixar-se vèncer pel desànim. S’ha de convertir l’angoixa en energia transformadora capaç de projectar una visió esperançadora del demà. S’ha de buscar el recolzament de família i amics per superar les situacions crítiques. S’han de plantejar propostes de futur que ajudin a entendre l’evolució de successos mundials, nacional i locals.

En l’àmbit familiar, s’ha de prestar un mirament especial als més petits de la casa perquè la lluita dels grans no defalleixi en la recerca d’un món més habitable i segur. La seva atenció ha d’ocupar un lloc preferent en les preocupacions de pares i avis.

Així mateix, cal no abandonar les tasques habituals, més enllà del treball necessari per poder viure, amb l’èmfasi especial posat en aquelles que la seva pràctica comporta satisfaccions.

Cal no oblidar quelcom tan senzill com són els hàbits que permeten trobar-se a gust en la llar. En aquest apartat importen els petits detalls com el seguiment de les plantes que es tenen en testos penjats en finestres, balcons o escampats per jardí. També són útils els treballs manuals de qualsevol mena, pensats per passar l’estona d’oci i que, alhora, expressen la creativitat a vegades amagada. 

I si, malgrat aquestes recomanacions, hi ha la mala sort de caure en una depressió que necessiti auxili mèdic, no s’han de regatejar esforços per posar-se en mans del facultatiu de torn que pot ajudar a sortir del forat.

Res més, amics lectors. Continuarem en la trinxera.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona