Fa temps, aquests darrers mesos més, però fa anys ja, que qüestiono i em queixo de les narratives i estratègies del «contra Franco vivíem millor». Darrerament això s’accentua amb les de «contra l’extrema dreta», «contra el feixisme» i últimament «contra Trump». Per descomptat que hi estic en contra, però tanta narrativa d’oposició cansa, ja que sovint amaga vergonyes importants. La més important, què s’està fent i ha fet, a favor, aquests darrers anys per part de tots aquests que tan en contra estan ara, per tal que cada vegada hi hagi més «extrema dreta»? Perquè qui està governant i ha estat governant tots aquests anys de democràcia, en l’àmbit d’Estat, de Catalunya i als ajuntaments, no ha sigut l’extrema dreta, ni Franco, ni Trump.

Per tant, alguna cosa no s’ha fet bé i no s’està fent bé si cada vegada hi ha més gent amb tendència reaccionària. No cal dir, a la inversa, revolucionària (que està mal vista, no l’altre). Ni tan sols rebel (en el sentit sa del terme). De fet, per no haver-hi, no hi ha ni reformistes de veritat, o sigui, polítics que encarnin valors d’estadista i propugnin, per exemple, una urgent regeneració democràtica (de la que tant es parla quan trona, però després s’oblida), o d’una reforma de la Constitució (tothom admet que s’ha d’actualitzar, però ningú agafa el bou per les banyes, i atenció........

© Diari de Girona