Pecats d’«istiu»
Dines a la feina, avui? Somric mentre llegeixo el whatsapp que m’acaba d’enviar la Mila. És clar, li contesto. «Jo també! Dinem ràpid i abans de tornar a entrar fem un cafè amb gel?», em diu. «Millor un gelat», escric, sense opció a rèplica. Encara que continuo enyorant La Bombonera i els seus espectaculars gelats artesanals (sobretot, els de rosa i de violeta: no hi havia res més bo al món!), ja no puc deixar de pensar en el gelat de Taormina que em cruspiré per donar-me ànims per a la tarda de feina.
Quedem a la pujada del Pont de Pedra, i no ens fem ni dos petons, de la calor que fot. «Gelat, no?», em diu ella, picant l’ullet. «Porto hores somiant-lo!», contesto, i caminem a pas feixuc, aplatanades pels quasi 40 graus que cauen del cel: la........
