El pas dels anys ens permet adquirir una perspectiva més àmplia i una mirada més incisiva sobre les trajectòries de les persones que hem anat trobant al llarg del camí. Hi ha un fenomen recurrent –i particularment visible en la nostra societat– que m’interpel·la: persones que en la joventut o en la primera adultesa es declaren compromeses amb la igualtat, la justícia i la meritocràcia, però que, amb el temps, acaben optant per l’interès.La joventut sol ser el moment de la idealització i de la identificació amb causes col·lectives. Ho apuntava Rousseau quan afirmava que l’ésser humà és naturalment compassiu, però que la societat i la competència social acaben deformant aquesta inclinació. Segons ell, és en la vida adulta quan la propietat i el desig de reconeixement introdueixen comparacions constants entre individus. És quan l’ideal d’igualtat pot quedar eclipsat pel desig de conservar o ampliar els privilegis adquirits.També hi poden........

© BonDia