Et diré una cosa que pot incomodar: potser no ets massa sensible… potser estàs en un entorn que no sap sostenir el que sents. En un món que premia la rapidesa, l’eficiència i la duresa emocional, sentir amb intensitat sembla un inconvenient. Però, i si fos justament el contrari? I si el problema no fos la intensitat, sinó la manca d’espais on aquesta intensitat pugui ser compresa, validada i acompanyada amb respecte i presència real?La sensibilitat és com un sensor d’alta precisió. Capta matisos que altres passen per alt, interpreta amb profunditat el que passa dins i fora, i ens connecta amb la vida d’una manera més autèntica. No és debilitat, és capacitat. El problema és viure en entorns que, de forma subtil però constant, ens ensenyen a ignorar-lo o a apagar-lo per encaixar.Sovint no és tant el que fem, sinó com ho fem… i, sobretot, què ens diem mentre ho fem. Aquesta veu interna, discreta però persistent, pot ser una aliada o una jutgessa........

© BonDia