Visitar la Sala de Govern aquests dies és sotmetre’s a una dualitat violenta, gairebé un greuge a la mirada. No és una exposició còmoda; és un camp de batalla entre la veritat de la matèria i la vacuïtat de l’artifici. Una d’aquelles cites que obliguen l’espectador a triar bàndol abans d’haver recorregut la meitat de l'estança i que, personalment, em reafirmen en la meva aversió per les mostres duals o col·lectives. Massa sovint, aquests formats no són més que una estratègia per emmascarar autors sota l'ombra d'un gegant, un intent d'equiparar talents que........

© BonDia