En els darrers anys, s’està instal·lant amb força la idea que les dones ja som a tot arreu i que la igualtat ja està assolida. Una idea que s’utilitza per sustentar, des d’alguns sectors, que tots els esforços que es puguin fer en la defensa dels drets de les dones són accions exagerades, innecessàries i fins i tot errònies, tot i que les dades –tossudes– indiquen el contrari. Un exemple és la recent publicació del departament d’Estadística, que mostra que la bretxa salarial a Andorra es manté al voltant del 20%, però en podríem mencionar molts altres. Nuria Varela, citant els estudis de Sara Berbel experta en estudis en igualtat i polítiques públiques, menciona que si en una sala hi ha un 17% de dones, els homes perceben que  com a mínim la meitat del grup és femení.  I quan en la sala s’arriba al 33% de dones els homes perceben que hi ha  més dones que homes superant el 50% . A aquest efecte se l’anomena “miratge de la igualtat”.  Venim d’una presència femenina........

© BonDia