L'individualisme malaltís
Avui tinc ganes d’embolicar-me una mica. Això és el que faig quan dono voltes sobre un tema, en aquest cas, l’actualitat. L’altre dia una persona em va deixar les seves ulleres, em va dir “tinc estigmatisme i miopia” i vaig pensar “doncs, com jo” i en emprovar-me les seves ulleres em vaig marejar. Tinguis o no graduació, sigui baixa o alta, no hi veus bé. Hi veus distorsionat. En treure’m les seves ulleres em vaig quedar pensant uns instants. Vaig pensar que la seva realitat no és la meva, cada persona veu la realitat de manera diferent als altres. La realitat és neutra i cadascú de nosaltres, amb les seves pròpies ulleres, veu la vida d’una manera diferent. El punt comú........
