Fa unes setmanes els vampirs van tornar a entrar a la meva vida. Ho han fet tres cops, cosa que sembla potser un xic excessiu. Com ha anat la vostra setmana, a la feina? Tot bé? Jo només he tractat amb els no-morts. I anar fent.La primera vegada no va ser gaire traumàtica, si més no per mi. Es tractava de fer una classe sobre la clàssica obra Antígona de Sòfocles, on desenvolupava el tema de la importància dels ritus d’exèquies o de comiat del difunt. En la versió homèrica, la pira d’incineració treballava regularment per enviar els herois morts en combat. En la versió del tragedista àtic, se’n fa una inhumació i el personatge d’Antígona espargeix terra sobre el cos de Polinices, enterrant-lo així simbòlicament. En tot cas, calia que es dugués a terme aquest acte de separació entre el finat i la societat humana. Si no és així, si al difunt li falta l’òbol per pagar al barquer Caront el seu transport fins a l’altra riba del riu infernal Estígia, hi havia el perill que tornés. És clar, això trencava........

© BonDia