Les eleccions andaluses i els plans d’Illa

Josep Vila, president de l’Assemblea: “Si no reaccionem, el país se’ns desfà a les mans”

L’Aragó no gosa assumir “ara mateix” la responsabilitat de traslladar les pintures de Sixena

El cost invisible dels retards: l’angoixa de no saber quan arribaràs

Roger Coma: “Si no mantenim el català, diem a l’altre que no cal que l’aprengui”

Del luxe a les vides invisibilitzades: les restes del somni trencat de la fórmula 1 a València

Per què és inquietant la recent visita a Espanya del president del TEDH?

Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”

Un fiscal qüestionat mira d’impugnar el pujolisme: “El 3% era com una matrícula”

La fiscalia i l’extrema dreta demanen de reobrir la causa contra els tres mossos acusats d’haver ajudat Puigdemont

Onze ferits, dos de greus, per l’explosió d’una bombona de butà en un edifici al barri de Poblenou de Barcelona

Jair Domínguez, absolt del delicte d’odi per uns comentaris contra Vox

Els passatgers en quarantena a Madrid que donin negatiu a la PCR podran rebre visites i sortir de l’habitació

Actualització: 12.05.2026 - 22:05

Aquests dies he tornat a veure moltíssimes cares alegres i contentes, en el marc de la catalanitat. Es trobaven a faltar. En vaig veure, primer, en un Correllengua que va tornar a omplir les places de tots els Països Catalans, amb una alegria encomanadissa. Paradoxalment, aquests dies també es veuen cares alegres en les manifestacions d’ensenyants –al País Valencià i al Principat–, segurament per la joia de veure que són tants i tan forts i decidits. I se’n van veure moltes, moltíssimes, aquest cap de setmana i dilluns durant la celebració de la lliga del Barça –parle de la celebració, no pas del futbol. Amb estelades i senyeres a tot arreu i amb la llengua del país senyorejant sense discussió els carrers de Barcelona durant la rua del triomf, com qui no diu res. I jo crec que aquesta mena de coses són les que compten de debò.

Fa un temps vaig veure de casualitat una entrevista televisiva de Thierry Henry a Marcus Rashford, i Henry, a mitjan diàleg, li demanà si al vestidor del Barça continuaven parlant en espanyol, com passava en el seu temps. Rashford va respondre que no: que els joves parlen tots en català i que........

© VilaWeb