‘La tertúlia proscrita’: docents en peu de guerra, què passa ara amb les vagues? Amb Estel Solé, Sebastià Portell i Txell Partal

‘La tertúlia proscrita’: docents en peu de guerra, què passa ara amb les vagues? Amb Estel Solé, Sebastià Portell i Txell Partal

“Es va forçar la màquina”: així volia aprofitar la claveguera del PSOE la guerra bruta a Catalunya

El desafiament català d’un professor d’Indiana: “La millor aportació que podeu fer al món és continuar la vostra lluita”

La darrera lliçó del professor Delgado: “Entre tu i les meves idees, em quedo amb tu”

Miquel Puig: “La gran selecció d’immigrants no es fa a la frontera, sinó amb els llocs de feina”

Els MIR esclaten després de la mort de tres residents en menys d’un any i amenacen amb una vaga indefinida al setembre

L’Alternatiu: el tancament fulminant d’un pseudo-mitjà de l’extrema dreta

Matrícula d’honor al batxillerat, però sense dret de fer la selectivitat: el malson burocràtic de l’Anhel

Josep-Anton Fernàndez: “Els catalans han oblidat que són immigrants”

L’Iran llança projectils sobre Israel després de l’atac israelià a Beirut

Un nou àudio assenyala Fernández Díaz pel cas del compte fals de Trias: “Li encantava filtrar”

Omella, la llengua i el catalanisme: una llarga història de menysteniment

El Moviment Gaudí demana al papa que respecti el català com va fer amb el quítxua

Els sindicats d’educació denuncien males pràctiques de la conselleria i destaquen els avenços aconseguits per la vaga

Actualització: 07.06.2026 - 21:42

No em sap greu de confessar que estic sorprès –“estupefacte”, seria la paraula adequada– per tot allò que envolta la visita del papa de Roma a Espanya i, a partir de demà, a Catalunya. Em costa d’entendre com pot ser que el cap de l’Església Catòlica mundial reba les atencions que rep de les autoritats civils i l’absència gairebé total de crítiques –com si ningú no s’atrevís a parlar-ne malament. Supose que les dretes espanyola i catalana, per raons culturals, no volen criticar un sant pare i les esquerres –perdudes completament en una realitat paral·lela– es pensen que aquest papa és dels seus i per això l’encimbellen amb una quantitat d’encens completament incompatible amb la idea d’un estat laic i fins i tot diria que amb la idea d’un estat modern. Els uns pels altres ofereixen en conjunt un espectacle lamentable, una mena de retorn a temps que semblaven passats que fa feredat.

Reconec l’habilitat vaticana. Sempre he admirat el funcionament del seu aparell polític, per a mi un dels més seriosos i ben greixats del planeta. I l’habilitat extraordinària amb què juguen amb dues cartes: ells són a la vegada la Santa Seu i l’estat de la Ciutat del Vaticà –segons què convinga més al papa en cada moment. I això permet al papa de ser un cap d’estat quan vol i simplement un líder religiós cinc minuts després.

Gràcies a això que els italians anomenen el doppio binario, el Vaticà usa la sobirania estatal per esquivar qualsevol problema que puga tenir amb les altres........

© VilaWeb