Carmen Ortí, una consellera en el laberint

“Vostè no hauria de ser ací”: el congrés espanyol renuncia a pressionar Vilaplana per resoldre els dubtes sobre Mazón

Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic

Una història de dol, una història d’amor

Tres restaurants pels quals paga la pena d’endinsar-se al Raval

Una guerra secreta: com i per què un submarí va atacar i enfonsar un vaixell rus fa disset mesos davant Cartagena?

Llucia Ramis: “L’extrema dreta creix on no hi ha bars”

Voleu saber si s’acosta l’apocalipsi? Seguiu els jets privats dels multimilionaris

‘La taca d’oli’: Catalunya va cap al suïcidi econòmic? Amb Xavier Roig

Els sindicats i Niubó es reuniran demà, després d’una reunió sense gaires avenços

La consellera Ortí culpa els sindicats del fracàs de la negociació i no diu si la reprendrà

La consellera Ortí s’aixeca de la taula de negociació després del no dels sindicats

Professionals d’escoles bressol es manifesten per exigir més recursos i l’equiparació salarial amb la resta de docents

Actualització: 20.05.2026 - 21:42

Hi ha imatges que diuen més que qualsevol discurs, que ensenyen més que qualsevol llibre. Fa unes quantes hores, el ministre de Seguretat Nacional d’Israel, Itamar Ben-Gvir, n’ha fet una que costarà molt d’oblidar: amb camisa negra i quipà, passejant-se entre centenars d’activistes de la Flotilla Global Sumud agenollats a terra, al port d’Ashdod, lligats amb brides, mentre sona l’himne d’Israel, agita una bandera i crida en hebreu “Benvinguts a Israel, els amos de la casa som nosaltres.” Hi ha un moment de la seva provocadora passejada en què una activista irlandesa crida “Free Palestine” i els guardes que l’acompanyen l’agafen pels cabells i l’estiren violentament per terra mentre Ben-Gvir somriu i aplaudeix satisfet. Després una altra dona plora i Ben-Gvir –que ha enregistrat l’escena ell mateix i ho ha penjat a la xarxa– diu davant la càmera: “No us amoïneu pels seus crits, no s’ho mereix.” El seu somni: humiliar, humiliar-los i mostrar-ho al món sencer.

És una imatge que cal mirar amb atenció. El primer impuls que provoca és la indignació política, aquesta indignació que ha reverberat per tot Europa amb governs de tot color i signe reclamant explicacions a Israel. Però per als qui, com jo, coneixem la història d’Israel i la tradició mil·lenària del poble jueu, l’impuls real és d’assistir a una autèntica profanació. Aquell home porta una quipà i enarbora una bandera amb l’estel de David, però fa exactament la contrària d’allò que ha ensenyat la tradició jueva durant tres mil·lennis.

El Talmud diu que humiliar algú en públic, “fer-li perdre el color de la cara”, és com vessar sang. La Mixnà ensenya que qui salva una sola vida salva el món sencer, perquè cada ésser humà és creat a imatge de........

© VilaWeb