Roger Bartra: “El règim polític mexicà està erosionant la democràcia”

Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic

Per què la infiltració de la policia en assemblees sindicals és il·legal?

L’ambició esborrada del govern, el gran problema del Pacte per la Llengua

Esplugues, un llibre de Morin i una tècnica immoral

Quins cotxes elèctrics són les millors opcions aquest 2026?

I el tercer dia de vaga, la consellera Carmen Ortí s’ha despertat

Acte de desobediència: els alumnes d’un liceu de Baiona s’oposen a la imposició del francès a la selectivitat

ERC fa pinya entorn de l’acord del pressupost tot esperant la lletra petita

El consell nacional d’ERC avala l’acord de pressupost amb el PSC

Ningú no s’aixeca de la taula: sindicats i Conselleria d’Educació es preparen per a una llarga nit de negociació

La meitat dels equips directius dels centres docents del País Valencià dimitiran en bloc si avui no hi ha un acord

Carmen Ortí, una consellera en el laberint

En el llibre del Gènesi hi ha una escena que ha travessat mil·lennis perquè conté, condensada, una de les misèries més pures de la condició humana. Esaú, fatigat en tornant del camp, ven la primogenitura al seu germà Jacob en canvi d’un plat de llentilles. La teologia ha tractat aquest gest amb el menyspreu que mereix; la literatura n’ha extret una lliçó que el lector d’avui pot fer servir sense esforç: hi ha actes en què el preu no està només en la cosa venuda, sinó en el fet d’haver-la venuda.

Ahir, a Sant Sadurní d’Anoia, Oriol Junqueras es va asseure a la vora del president Salvador Illa per beneir el primer pressupost que aconseguirà d’aprovar el govern del PSC. I el fet més espectacular –i sorprenent, si no fos perquè d’aquest home ja no sorprèn res– és que ho ha fet amb les mans buides. Buides de tot, llevat d’un plat de llentilles que els dos comensals van provar de presentar, en un acte ben deslluït, com si fos un autèntic banquet.

El plat té un nom: línia orbital ferroviària. I té un pintoresquisme singular: Esquerra ven com a raó per a pactar el pressupost una cosa que el tripartit del president Montilla ja aprovà fa quasi vint anys........

© VilaWeb