Sánchez enamorat, l’esclat de la claveguera i la sospita damunt Illa

L’Alternatiu: el tancament fulminant d’un pseudo-mitjà de l’extrema dreta

El desafiament català d’un professor d’Indiana: “La millor aportació que podeu fer al món és continuar la vostra lluita”

La darrera lliçó del professor Delgado: “Entre tu i les meves idees, em quedo amb tu”

Miquel Puig: “La gran selecció d’immigrants no es fa a la frontera, sinó amb els llocs de feina”

Els MIR esclaten després de la mort de tres residents en menys d’un any i amenacen amb una vaga indefinida al setembre

Josep-Anton Fernàndez: “Els catalans han oblidat que són immigrants”

Francesc Xavier Vila: “No ens enganyem: la integració ‘low cost’ no existeix”

Tallada la R3 entre Manlleu i Ribes de Freser per la topada d’un tren contra un arbre

El Primavera Sound cancel·la temporalment concerts per la pluja

'La tertúlia proscrita': Docents en peu de guerra, què passa ara amb les vagues?

La USTEC refusa d’assistir demà a la reunió amb Niubó per les mobilitzacions de la vaga

Rebuig dels docents al pre-acord d’Educació: hi haurà noves vagues i negociacions?

Actualització: 04.06.2026 - 21:50

Ningú no sap gaire bé com passarà ni quan, però tots hem vist en la nostra vida que hi ha un moment en què una vaga deixa de ser una vaga i es vesteix de revolta. Ahir, quan la consulta entre els professors del Principat va donar uns resultats tan clars i multitudinaris, quan la mobilització al País Valencià –en el dinovè dia de vaga indefinida!– no tan sols no es va frenar, sinó que es va eixamplar, quan la solidaritat que van rebre els vaguistes es va mostrar tan espontània, tan àmplia i tan diversa i quan els governs -tant se val la senyora Ortí com la senyora Nuibó– es van mostrar tan desconcertats, crec que es va fer més que evident, més que indiscutible, que això ja no és un conflicte laboral convencional. Que és –a mi m’ho sembla, si més no– una altra cosa.

Tot això que passa –i passa simultàniament al nord i al sud del Sénia– és, en el fons, una revolta contra la degradació sistemàtica d’un servei que la societat considera –al costat de la sanitat– el bé més important que té. S’ha arribat al límit que no deixa anar més enllà i que obliga a reaccionar. Quan milers i milers de mestres decideixen de jugar-se el sou de la manera tan valenta com ho fan és........

© VilaWeb